24 de Febrer - La ciutat romana: edificacions i els seus usos

BREU INTRODUCCIÓ HISTÒRICA: La civilització romana juntament amb la grega conformen l'Antiguitat clàssica europea. Segons la tradició, els germans bessons Ròmul i Rèmol van ser els fundadors de la ciutat de Roma. Però la historiografia actual considera falsa aquesta tradició, fixant el seu origen al segle VII a.C. L'antiga Roma va sorgir de la ciutat-estat de Roma; inicialment va ser una monarquia, després va esdevenir una república i finalment un imperi que va acabar controlant la major part del Mediterrani i de l'Europa Occidental..

LA CIUTAT ROMANA: La civilització romana era fonamentalment urbana perquè la seva unitat bàsica eren les ciutats, que van estendre el model de vida romà pels territoris sotmesos al seu domini. La ciutat romana és herència directa de la ciutat grega. Va tenir un desenvolupament gradual durant tot l’Imperi. L’expansió de l’imperi romà es va traduir en la fundació de multitud de colònies als territoris conquerits, dins els quals construïen noves ciutats (“civitas”). Llavors va aparèixer un altre tipus d’urbanisme amb un plànol ortogonal, que contenia les construccions típiques: el fòrum envoltat de palaus, temples, termes, algunes edificacions on es prenien decisions polítiques i d’altres on s’oferien espectacles d’oci públic. També hi havia dos carrers principals que creuaven la ciutat de banda a banda: el “cardus maximus” en direcció nord-sud i el “decumanus maximus” en direcció est-oest, els quals dividien la ciutat en quatre parts. Els edificis públics principals (basílica, termes, biblioteca, mercat, etc.) s’ubicaven al mig de la ciutat, propers al creuament d’aquests dos grans carrers i al voltant del fòrum.

EDIFICACIONS DE LA CIUTAT ROMANA

L’art romà tenia una important funció pragmàtica i d’utilitat. Per això en la seva civilització van adquirir gran importància els ponts de pedra, les calçades, els aqüeductes, els recintes emmurallats, els arcs de triomf i les columnes commemoratives. Les ciutats en sí mateixes tenien diverses edificacions amb funcions ben definides. A més de la seva funció utilitària, aquestes construccions també representaven el poder de l’Estat Romà.

Podem classificar les edificacions de la ciutat romana segons la seva funció i utilitat:

· Obres públiques ..................................... muralles, aqüeductes, calçades, ponts

· Monuments commemoratius ................. arcs de triomf, columnes

· Vivendes ................................................ domus, insulae, villes

· Edificacions per al culte .......................... temples

· Edificacions per a la vida pública .................. basíliques, termes

· Edificacions per a l’oci .................................... teatres, amfiteatres, circs

1. OBRES PÚBLIQUES I MONUMENTS COMMEMORATIUS DE LA CIUTAT ROMANA

Muralla: Funció de defensa, no només dels habitants i els béns de la ciutat, sinó també de la cultura i forma de vida.

Arc de triomf i Columna: Funció commemorativa a les victòries de guerra. Construïen monuments dedicats a commemorar els emperadors, les seves victòries i tots els grans aconteixements. Aquests monuments s’ubicaven propers a les entrades i sortides de les ciutats.

Aqüeducte: Funció transportadora d’aigua cap a les ciutats des dels rius o llacs. Els romans van construir un sistema de canalització d’aigua molt sofisticat.

Fòrum: El fòrum era el centre socio-cultural de la ciutat. Generalment s’ubicava al centre, prop del creuament de les dues grans vies urbanes. Era un espai obert d’ús popular i estava format per una gran plaça a través de la qual es comunicaven una sèrie de construccions: el temple de culte, la basílica, les escoles, el mercat i inclús les termes.

Calçada o carretera: Van construir en tot el territori una extensa xarxa de calçades que feia més fàcil el manteniment de les relacions econòmiques i socials, a la vegada que habilitava una forma ràpida de traslladar els exèrcits. La xarxa partia de forma radial des de Roma (d’aquí prové el refrany “tots els camins duen a Roma).

Pont: Les calçades romanes van conformar una extensa xarxa de vies que necessitaven travessar muntanyes i creuar rius. Per això es van construir ports de muntanya i també ponts sobre els rius. Aquests eren unes estructures fixes, duradores i molt estables.

2. VIVENDES O EDIFICACIONS D’ÚS PARTICULAR DE LA CIUTAT ROMANA

Domus: Vivenda senyorial romana, domicili dels personatges rellevants de la ciutat. Ubicada dins de les muralles, amb estructura ben definida i basada en una distribució típica amb patis.

Insulae (casa de pisos): La gran quantitat de gent que es traslladava del camp a les ciutats va comportar una massificació de la població. La solució va ser la construcció en alçada en forma de cases de pisos anomenades “insulae”. Es va afavorir la construcció de porxos i la separació entre edificis per evitar la propagació del foc.

Villes: Eren edificacions fora de les muralles de la ciutat, amb el fi de gestionar una explotació ramadera i agrícola “villae rustica” o com a lloc de descans de personatges il·lustres “villae urbana”.

3. EDIFICACIONS PER AL CULTE DE LA CIUTAT ROMANA

Temple: L’arquitectura religiosa romana també es va estendre d’una forma molt homogènia, edificant temples religiosos molt similars a totes les ciutats. Les oracions es feien fora dels temples, perquè aquests eren la casa dels Déus i només hi podien accedir els sacerdots.

4. EDIFICIS PER A LA VIDA PÚBLICA DE LA CIUTAT ROMANA

Basílica: La basílica, construïda dins l’espai del fòrum, era el centre social on es comerciava amb diferents activitats econòmiques, es feien taxacions, es celebraven judicis i també reunions polítiques.

Termes: Instal·lacions d’ús públic per al descans, la salut i les relacions socials. L’edificació era simètrica per atendre per separat homes i dones. Hi havia banys d’aigua calenta, banys de vapor a alta temperatura, banys d’aigua temperada i els banys d’aigua freda.

5. EDIFICIS PER A L’OCI DE LA CIUTAT ROMANA

Teatre: Era la construcció on s’oferia al públic diferents espectacles teatrals. Estava ubicat dins de la ciutat i tenia forma semicircular. Era un edifici d’ús públic, malgrat que la graderia estava ben diferenciada per classes socials. El teatre romà constava de les següents parts:

- L’orquestra: era el lloc on seien els espectadors que eren personatges importants de la ciutat.

- La càvea: era la graderia. La seva estructura es dividia en tres zones segons l’estatus social.

- El prosceni: era la plataforma per on es movien els actors.

- L’hiposceni: soterrani sota l’escena, servia de vestidor.

- El fons scenae: la façana del prosceni.

Amfiteatre: Era una construcció d’ús públic i de planta ovalada, conseqüència de la duplicació de dos teatres units per l’escenari. S’hi celebraven espectacles violents com per exemple: lluita de gladiadors, lluites amb feres o combats navals. L’amfiteatre romà constava de les següents parts:

- Pista o arena: espai central on se celebraven els espectacles, cobert de sorra.

- Soterrani o fossae: construccions i dependències sota l’arena. Cobertes per una superfície de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena.

- Càvea: les graderies on seien els espectadors. Estava separada de la pista per un mur d'uns quatre metres anomenat “podium” que protegia als espectadors de les armes i les feres

Circ: Era una construcció d’ús públic, amb forma allargada. Planta rectangular amb els extrems en forma semicircular. Es celebraven sobretot curses de carros (quàdrigues) i altres espectacles de cavalls. Un circ romà constava de les següents parts:

- L’arena: dissenyada per a les curses de carros, de forma quasi rectangular, tenia dos sentits per a la cursa dividits per un element central anomenat spina.

- La spina era una construcció molt allargada que separava en dues parts l’arena del circ.

- La càvea o graderia, situada sobre un alt podium que la separava de la pista de curses.

CONCLUSIONS:

Cronològicament l’inici de la conquesta romana a la península ibèrica data de l’any 218 a.C. amb el desembarcament dels Escipions a Empúries. Un cop va ser “romanitzada” (en varies fases) la HISPÀNIA ROMANA va ser un dels territoris més importants de l’imperi romà. Amb la invasió dels bàrbars a principis del segle V d.C. va finalitzar la dominació romana de la península. La cultura de l’antiga roma ha tingut una influència cabdal en la nostra civilització occidental: en l’art, la literatura, les lleis i la lingüística.

En el cas concret de l’estudi de les antigues ciutats romanes són molt importants:

• Les FONTS PRIMÀRIES (fonts d’informació que arriben a l’actualitat de forma directa). Com per exemple ruïnes arqueològiques i textos originals. Referent a l’arquitectura de les ciutats són especialment cabdals els textos de Vitrubio, que va escriure “Els 10 llibres d’arquitectura”

• Les FONTS SECUNDÀRIES (fonts d’informació que es nodreixen de les fonts primàries). Com per exemple les reconstruccions virtuals basades en ruïnes i manuscrits d’arquitectura. L’ús didàctic de la imatge és bàsic, no només com a recurs en les escoles; sinó també en els museus i centres històrics, etc.

Proposem visitar una web que ens resulta interessant ja que es poden veure diferents reproduccions dels edificis dels romans. www.balawat.com