12 de Maig - Barcelona segle XIX- XXI

Avui a classe hem tingut taller de geografia urbana. Hem parlat sobre Barcelona, des del segle XIX fins al XXI.

Ildefons Cerdà, a mitjans del s. XIX va crear l’Eixample. Aquestes es van fer per a que fossin més amplies per a conduir i per a caminar, a més de ser una reforma higiènica i sanitària. Hem parlat també de per què van començar les reformes (perquè l’espai era molt petit i cada cop s’estava ampliant més la ciutat). Hem observat com l’eixample de Barcelona, és una ordenació de l’espai, amb vivendes que tenen zona interior, i amb illes que mesures 100 m2. També trobem la diagonal que és una molt bona forma de connectar tota la ciutat.

Després hem fet un joc que era ¿Conoces tu ciudad? I que estava extret d’una exposició que s’havia fet a Barcelona d’Ildefons Cerdà, on també hi havia altres projectes educatius com per exemple: tallers, recorreguts, visites guiades, activitats a l’aula o itineraris urbans. L’activitat de ¿Conoces tu ciudad? l’hem fet entre tots, perquè ens era una mica difícil de realitzar, ja que la majoria érem de fora de Barcelona i per tant no coneixem gaire la ciutat. Es tractava d’unes preguntes que havíem de contestar comparant la zona nova de Barcelona (L’eixample) i la zona vella (Ciutat Vella) a més de situar els districtes de Barcelona (Sant Andreu comtal, Horta-Guinardó, Gracia, Sant Martí, Sants, Les Corts, Ciutat Vella, Sarrià, Sants-Montjuic), que molts d’ells eren pobles al voltant de Barcelona que van acabar formant part de la ciutat. Gràcies a aquesta activitat hem pogut comprovar que les urbanitzacions eren homogènies, que hi ha zones amb molta identitat pel que fa a la forma i que no sempre coincideixen amb els límits dels districtes.

A més, hem comprovat que hi ha diferències entre l’Eixample i Ciutat Vella. En el primer, els carrers són amples i rectes i les carreteres també, a diferència de Ciutat Vella, on els carrers són més estrets i irregulars. El que més ens ha cridat l’atenció ha sigut el fet de que els patis interiors de les cases estiguessin destinats a parcs comunitaris per a la població, i que acabessin sent fàbriques o tallers. També ens ha sorprès que els xamfrans a la cantonada de les illes, fossin amb la intenció de que poguessin girar amb més comoditat els carros de cavalls. Tot i així són un inconvenient pels vianants, que han de caminar pel xamfrà per poder creuar.

Finalment, hem acabat la sessió parlant de que avui dia la ciutat de Barcelona, és un símbol educador, i que és la que lidera la ret de ciutats educadores, que són ciutats que es comprometen a dur a terme una educació basada en la ciutat i a l’abast de tots. Per exemple, les campanyes que medi ambient fa sobre el reciclatge. A més, la professora ens ha ensenyat un llibre del projecte “Obra Oberta”, que serveix per a que els alumnes puguin anar a veure una obra in situ, i saber per què es fa, i com. Ha sigut molt interessant conèixer aquest recurs a l’abast de les escoles per a tenir una millor educació i poder-la proporcionar als nostres futurs alumnes.